Acadèmia Catalana de la Música Estructures sòlides per garantir la creació i la llibertat d'expressió i la regulació de l'Estatut de l'Artista, conclusions principals del Fòrum 2020

Estructures sòlides per garantir la creació i la llibertat d’expressió i la regulació de l’Estatut de l’Artista, conclusions principals del Fòrum 2020

La setmana passada vam celebrar la IV edició del Fòrum de l’Acadèmia Catalana de la Música, dues jornades consecutives que van posar de manifest la necessitat de crear estructures sòlides per garantir el suport a la creació i la recerca musical en un moment en que la música i el seu sector professional té moltes dificultats per desenvolupar-se; així com la necessitat de crear una indústria forta que pugui assegurar la seva subsistència per garantir la llibertat d’expressió de tot el sector cultural, i l’urgent regulació de l’Estatut de l’Artista per millorar la situació de desprotecció que viuen els músics i tots els treballadors de la música actualment, que s’ha evidenciat i potenciat encara més arran de la crisi de la Covid-19.

Manel Montañés, director gerent de l’Acadèmia, va obrir la primera jornada del Fòrum 2020 de l’Acadèmia, dimarts 24 de novembre, agraint l’alta participació de la jornada. Aquesta primera jornada es va celebrar a l’ESMUC i es va retransmetre en directe pel canal de youtube de l’Acadèmia. La podeu recuperar aquí.

Núria Sempere, directora de l’ESMUC, a continuació, va animar al sector musical a tenir coratge “No podem fer que aquesta pandèmia ens freni de fer projectes col·lectius” i David Ibáñez, coordinador de continguts de la jornada, va donar pas a la primera taula de la jornada afirmant que “el nostre país té un deute amb projectes de suport a la creació musical”.

Aquesta primera jornada del Fòrum va arrencar amb un diàleg entre Maria Lladó, responsable de l’àrea de música de l’Institut Ramon Llull, i Philippe Le Goff, director del Césaré, Centre National de Création Musicale, que ens va enlluernar amb l’èxit del model francès en polítiques de suport a la creació a artistes.

Le Goff va explicar que l’èxit del model francès és una feina que ve de lluny: “El model associatiu cultural francès comença a principis del segle XX quan es va impulsar la figura del creador i la creació.” Això fa que, encara ara “els segells artístics estiguin gestionats pels propis artistes”.

Des de la creació al 2006 del Centre de Creació Musical, Le Goff, va explicar que un altre dels seus èxits en la recerca en temes de música és que “tanquen projectes de suport a la creació a 5 anys vista i això dona força i continuïtat als projectes i garanteix l’èxit”.

Per la seva part, Maria Lladó afirmava que el model francès és envejable i que “a Catalunya la gestió musical és molt dispersa i ens falten accions globals” i que “necessitem urgentment un centre de la creació musical global”, ressaltant que “es tracta d’una voluntat política poder desenvolupar-lo.”

Preguntat per quin és un dels reptes que afronta actualment el sector musical francès Le Goff explicava que amb la Covid-19 han ampliat les ajuts a la creació i estan buscant solucions per retransmetre en streaming amb plataformes i models el més satisfactoris possibles.

D’aquesta primera taula, la xarxa francesa de Centres Nacionals de Creació Musical ens ha ensenyat que l’èxit del seu model esta basat en:
– El suport de baix cap a dalt: a partir d’iniciatives madures (associacions de compositors, etc…) per proporcionar un segell de qualitat i recursos
– El suport a mig termini. Fins i tot més important que els recursos és comptar amb convenis triennals o quinquennals que permeten desenvolupar projecte.
– La creació de centres dirigits per artistes amb un pes important en la recerca i la capacitat d’equivocar-se. La necessitat d’espais per a la investigació no subjecte a una producció concreta o a una exhibició final de producte.

Margarida Toguet, gestora cultural i vicepresidenta del CONCA, va ser la conductora de la segona sessió amb Elena Carmona, directora artística del Graner, i Anna Giribet. Directora artística del festival FiraTàrrega, dos projectes que donen suport a la creació en l’àmbit de les arts escèniques i que reben respectivament un pressupost públic de 300.000 i 1.100.000€.

Elena Carmona va explicar que el Graner forma part del programa Fàbriques de Creació de l’Ajuntament de Barcelona…“és un espai de creació públic on la creació I l’experimentació estan al centre del projecte, que connectem amb altres comunitats com la professional, l’educació i la ciutat”. Per la seva part, Anna Giribet va afirmar que “FiraTàrrega és un dels festivals estratègics de Catalunya l’objectiu del qual és internacionalitzar els artistes i ajudar-los en les seves produccions i fer-los un acompanyament per a que arribin a la Fira, que és una posada en escena davant de programadors, el més preparats i forts possibles”… “al 2011 vam començar amb una companyia com La Veronal” afegia.

Les dues directores van coincidir en què el suport a la creació no només ha de posar l’espai o una economia, sinó que ha de poder fer un acompanyament als creadors. “No hi ha un model d’acompanyament perquè cada artista té unes necessitats diferents. Ha de ser un acompanyament fet a mida”, afirmava Carmona. De fet la paraula acompanyament va sortir moltes vegades durant la jornada com un element clau per la recerca de recursos i mesures a la mida de l’artista i la seva situació concreta.

Les dues directores també van coincidir en que s’ha de treballar millor per connectar la creació musical i les arts escèniques i Giribet va fer una crida “per treballar intensament en aquesta línia”.

La tercera taula de la jornada ‘Dinàmiques actuals en la creació i coproducció musical’ va comptar amb la participació de Jordi Planagumà, director de la Fundació Cases de la Música; Dani Ortiz, tècnic de música de La Marfà (Centre de Creació Musical); el músic Enric Montefusco; i Vicent Fibla, director del festival Eufònic.

Aquesta taula va posar de manifest la manca general de suport als artistes comparat amb les arts escèniques per als seus processos de creació i producció: tant discogràfica com de directe o de noves creacions/espectacles. “En el món musical costa molt tirar endavant projectes de recerca i producció” afirmava Fibla. I Montefusco afegia que “la música és l’element més pintoresc. Com s’ha popularitzat tant s’ha quedat en un espai residual. A vegades m’he hagut de fer passar per director de teatre per rebre un suport econòmic per a la creació”. En aquesta línia, Dani Ortiz afegia que “no hi ha línies d’ajuts en producció a nivell musical i les que hi ha no tenen gran incidència en el sector. Si es multipliqués l’ajuda al sector potser tindria incidència. Ara costa impactar de manera real”.

Tots van coincidir que es treballa en condicions precàries i l’estàndard de producció seria molt millor amb més suport institucional i amb projectes a llarg termini i no condicionats pels pressupostos anuals. Fibla reclamava que “necessitem treballar amb projectes a llarg termini per poder tenir un impacte real, però ara mateix és impossible perquè rebem les subvencions any a any”. “Quan tenim un conveni triennal, que és poques vegades, podem treballar millor i amb els temps adequats. Es nota a tots els nivells”, afegia Planagumà.

També es va posar de manifest la dificultat per generar nous circuits d’exhibició per absorbir artistes emergents o artistes amb projectes interdisciplinaris o amb propostes als marges. “Ens falta un bon circuit d’exhibició de base. Tenim molts festivals i molts espais i equipaments però no tenim espais d’exhibició per a tots els músics i talent que tenim a Catalunya. I és paradoxal perquè la qualitat dels músics cada vegada és millor. La formació ha crescut exponencialment en els últims 20 anys i és frustrant no poder donar sortida a tot aquest talent”. De fet, tant Ortiz com Planagumà confirmaven que només podien ajudar a un 10% dels projectes que rebien cada any i que resultava molt frustrant.

Tos van coincidir també en posar de manifest la “minusvaloració” degut en part a una “festamajorització” de la música ja que a Catalunya les programacions de festivals i festes majors tenen un pes específic molt rellevant en el sector, amb propostes pensades per un públic massiu molt vinculat a la música festiva. Aquesta preponderància del mainstream en comparació amb altres arts comporta dificultat per generar varietat de consum, nous circuits i una acceptació del treball interdisciplinari i de risc. “Costa que es valori una proposta diferent dins de la música. A un programador li és igual si actues sol o amb un projecte de 30 artistes, no es valora la proposta artística”, afirmava Montefusco.

En aquesta línia, Vicent Fibla afegia que les “Festes Majors i festivals han definit com ha de ser la música. Les institucions han relacionat la música amb la festa i això és una roda molt perillosa“. “Això fa que els joves músics segueixin aquests models perquè és la música que triomfa”, afegia Planagumà. Jordi Ortiz explicava que “és imprescindible crear altres circuits d’exhibició per sortir dels circuits habituals de Festa Major i de festivals que no representen tota la producció creativa que hi ha ara mateix a Catalunya”.

I finalment, es va parlar de la necessitat de col·laborar tant per a la creació d’un públic més format i actiu com per incrementar les possibilitats de circulació de projectes en diferents escenes. Enric Montefusco explicava que “els festivals d’escena col·laboren, com el Grec o el Temporada Alta, i no competeixen entre ells com fan els de música”. En aquesta línia, Vicent Fibla explicava que l’Eufònic està treballant actualment en una coproducció amb FiraTàrrega perquè “s’ha de donar accés a que es puguin veure coses noves”.

Margarida Troguet va cloure aquesta taula rodona llençant una pregunta a l’aire: “Ens cal un Pla d’Impuls Intergral per la música?”

Natxo Tarrés va presentar l’últim diàleg de la jornada “Els límits de la creació artística” entre el filòsof i músic Bernat Dedéu i la crítica cultural i membre de PEN Català Mercè Ibarz. Tarrés va presentar el diàleg recordant que “Espanya és el país amb més casos de repressió contra músics del món” preguntant-se “si això condiciona la creació dels músics del nostre país”.

Tant Ibarz com Dedéu van coincidir en què els músics no poden tenir llibertat total perquè no hi ha un mecenatge sòlid. Ibarz afirmava que “la llibertat d’expressió és situacional, no fixe” i Dedéu afegia que “no hi ha llibertat d’expressió si no hi ha subsistència econòmica. La llibertat d’expressió no només hauria de ser una cosa romàntica, sinó que la cultura hauria de ser una indústria sòlida per garantir aquesta llibertat d’expressió”.

Dedéu va anar més enllà afirmant que “la funció de la cultura pública en quant a la llibertat d’expressió ha fracassat” i que “una de les condicions que s’hauria de dona per garantir la llibertat d’expressió és estar al màxim allunyat de les institucions i la política” tornant a posar de manifest que “sense subsistència no hi haurà llibertat de creació”.

La segona jornada del Fòrum de l’Acadèmia catalana de la Música es va celebrar el passat dimecres 25 de novembre via ZOOM sota el nom “La condició del músic” i es va dedicar a reflexionar sobre les condicions professionals dels treballadors i treballadores de la música, una situació que s’ha vist profundament agreujada amb l’actual crisi provocada per la pandèmia, que ha aguditzat uns problemes estructurals que ja venia arrossegant el sector des de feia anys. La podeu recuperar aquí.

La primera taula, moderada per l’advocada Eva Moraga, va posar sobre la taula propostes de millora per les condicions laborals dels músics amb Octavio Granado, ex secretari d’Estat de la Seguretat Social; Manuel Aguilar, vicepresident de la Unión de Músicos Profesionales; i Eduardo Maura, professor de la Universitat Complutense de Madrid.

– Es van plantejar una sèrie de reformes específiques per als músics, en matèria laboral, fiscal i de seguretat social, alhora que es va observar la seva absoluta necessitat per a aconseguir un entorn soci-laboral adequat i digne per als músics.
– Es va evidenciar l’enorme bretxa de valor que es crea entre les grans plataformes de continguts digitals i els ingressos escassos o nuls que reben els músics, que es troben en una posició de manifesta inferioritat i desemparament davant les grans plataformes. I per això es va posar de manifest que és urgent i necessari regular adequadament l’entorn digital.
– S’ha d’abandonar la visió del curt-mig-llarg termini. Si no es prenen mesures ja, els músics i el sector desapareixeran com l’entenem ara.
– No s’ha d’acceptar ni normalitzar la idea o concepció que pressuposa que l’activitat artística és de per si mateix de naturalesa precària.
– És vital aconseguir un pacte d’estat amb la cultura i impulsar la figura d’un Delegat del Govern per a la implementació de l’Estatut de l’Artista, ja que l’Estatut ha de desenvolupar-se en els ministeris de Cultura, Treball, Seguretat Social i Hisenda.

La segona taula rodona, moderada per Guillem Arnedo, coordinador de la jornada, president de la Unión de Músicos Profesionales i vicepresident de l’Acadèmia Catalana de la Música, va debatre sobre l’Estatut de l’Artista amb els representants de les formacions polítiques Marc Lamuà (PSOE), Miguel Lorenzo (PP), Sergi Miquel (PDCAT), Bernat Picornell (ERC), Mar García Puig (UP-ECP) i Hector Amelló (C’S).

Cada participant polític va presentar les seves propostes i mirada però es va generar un consens entre tots els participants de les formacions polítiques posant de manifest
que:
– La crisi de la Covid-19 ha evidenciat i potenciat la precarietat en la qual els músics desenvolupen la seva professió.
– Que és una prioritat de tots els partits polítics desenvolupar i implementar l’Estatut de l’Artista.
– Que hi ha plena predisposició a reeditar la unanimitat i consens que es va produir en l’elaboració i aprovació de l’Informe de la Subcomissió de l’Estatut de l’Artista.
– Que hi ha una clara predisposició per buscar consensos i pactes d’estat amb i per la cultura.

Guillem Arnedo i Manel Montañés van cloure la segona jornada del Fòrum agraint a tots la participació i animant els propis músics a participar en aquests processos de regulació, ja que, moltes vegades, per desencantament o frustració, no participen en aquests processos i el sector necessita que s’impliquin de manera activa per poder garantir els seus drets de manera immediata.

Podeu recuperar el Fòrum 2020 al nostre canal de youtube!

Deixa un comentari