Acadèmia Catalana de la Música La singularitat, la sostenibilitat i la diversitat de gènere, reptes dels festivals

La singularitat, la sostenibilitat i la diversitat de gènere, reptes dels festivals

Més de dos centenars de professionals de la música i representants d’entitats i festivals s’han reunit aquest dimecres a l’Auditori del CCCB per debatre sobre el paper social, innovador, econòmic i internacional dels festivals a Catalunya en el marc del Fòrum 2019. Festivals: Mirades des del s.XXI que ha organitzat l’Acadèmia Catalana de la Música.

Kathrin Deventer, secretària de l’European Festivals Association i codirectora d’Europe for Festivals, Festivals for Europe (EFFE) ha estat l’encarregada d’inaugurar la cita amb una conferència durant la qual ha desgranat les xifres al voltant dels festivals europeus. “A Europa calculem que hi ha prop de 42.000 festivals i que al voltant de 20 milions de persones visiten un festival cada any”, ha assegurat Deventer. Segons la codirectora d’EFFE aquestes xifres “demostren que els festivals poden ser molt influents” i, per tant, “que els organitzadors de festivals tenen una gran responsabilitat”.

A continuació, Montse Fauradirectora del Festival de Torroella de Montgrí i comissària del Fòrum 2019 ha fet èmfasi en la densitat de festivals a Catalunya, un territori amb “942 municipis i 401 festivals registrats”. Faura ha donat pas a la taula rodona per aprofundir en les particularitats dels festivals anomenada Fer d’un festival una experiència singular, moderada per Joan Magrané president de Joventuts Musicals de Catalunya i amb la participació d’Oliver Rappoport, codirector i cofundador del Festival MixturDaniel Tarrida, director del Bachcelona i Francesc Viladiu, corresponsable del festiva Càntut.

Els quatre representants de festivals han explicat com, al llarg dels anys, han anat trobant la seva pròpia singularitat a base de superar reptesFrancesc Viladiu ha parlat de l’experiència singular de posar en valor el patrimoni musical oral en l’efervescència del segle XXI i convertir-ho en un festival intergeneracional com el Càntut: “La singularitat de Càntut és el treball de recol·lecció de cançons de tradició oral. A partir d’aquí vam construir el festival amb la voluntat de mantenir viu aquest repertori. No ho hem fet sols, ho hem aconseguit teixint complicitats amb empreses i les institucions”. Una estratègia compartida també amb el festival Bachcelona, “el que ens ha donat més riquesa és haver establert col·laboracions amb entitats de la ciutat, com per exemple La Pedrera”, ha explicat el seu director, Daniel Tarrida, al capdavant d’un “festival que no té por de trencar formats i presentar la música de Bach d’una altra manera”. Per la seva banda, Oliver Rapport del Festival Mixtur ha recalcat que la singularitat del festival rau en la seva proposta “que combina noves creacions de música contemporània, des de música mixta, art sonor, instrumental o improvisació. Per a fer-ho intentem estar molt al dia d’allò que passa a nivell pedagògic  arreu del món”.

A continuació, ha tingut lloc la taula  Construint públics: Audiències possibles, drets dels ciutadans, sostenibilitat i inclusió moderada per Hèctor Mora, assistent de direcció i producció executiva del Grec Festival de Barcelona Jordi Herreruela, director del CruïllaDaniel Poveda, director del Vida Festival i Óscar Rando, director de l’Esperanzah! World Music Festival.

Jordi Herruela, director del Cruïlla, ha plantejat la necessitat de posar l’accent en el públic i no en l’artista. “En el cas del Cruïlla un 40% del públic no és consumidor de festivals. Tot i que hi ha molts festivals de música hi ha espai per tothom si sabem dirigir-nos a un públic determinat amb una experiència diferenciada. La proposta del Cruïlla és centrar-nos en el públic perquè és de qui realment vivim”. Herreruela ha remarcat la necessitat d’invertir en comunicació i màrqueting per poder utilitzar tot el potencial del projecte i poder arribar al públic que “ha de recordar que existeix el teu festival enmig d’una gran multiplicitat d’oferta d’entreteniment”.

Daniel Poveda, director del Vida Festival, ha subratllat la importància de saber “sorprendre el públic amb una proposta diferent i una experiència molt singular i ha manifestat la voluntat de mantenir les xifres actuals del festival: “Créixer no és l’objectiu principal, nosaltres ens vam posar un topall de 10.000 persones i l’hem mantingut al llarg dels anys”.

Óscar Rando, director de l’Esperanzah! World Music Festival, ha posat l’accent en la sostenibilitat, un dels pilars fonamentals del festival Esperanzah!: “Els festivals han d’aprofitar la plataforma que tenen per difondre la necessitat de preservar el medi ambient i cuidar l’únic planeta que tenim”. Per l’activista del món cooperatiu i solidari parlar de sostenibilitat ja no és un camí “cal parlar de generar cultures actives com a element de projecció”. Així mateix, Rando ha instat als festivals a formar una plataforma de festivals per poder compartir visions, idees i serveis: “Vull que muntem una taula amb els altres festivals per començar a pensar en projectes que ens puguin dotar de serveis d’una forma diferent a l’actual i ens permetin crear alternatives”.

La taula rodona titulada Festivals que fan marca internacionalmoderada per Oriol Aguilà del Festival de Peralada i amb la participació de Joan Pons, cap de premsa i comunicació del Primavera Sound i Ricard Robles, fundador i codirector del Sónar ha tractat sobre la necessitat de créixer mantenint unes sòlides arrels.

“Sigui on sigui que portis el teu festival, intenta que pugui arrelar d’alguna manera en aquell territori”, ha explicat Robles. Per la seva banda, Joan Pons ha assegurat que la singularitat del festival “és la raó per la qual els altres països del món es fixen en tu. Al final aquesta singularitat no l’acabes podent exportar. Abans d’anar a un altre país hauríem de pensar si té les condicions que poden definir el teu festival”.

Durant la conferència Creant instruments per mesurar els impactes dels festivalsGiada Calvano, professora i investigadora de la Universitat de Barcelona ha donat a conèixer dades de l’ICEC segons les quals a Catalunya els festivals tenen un pressupost global de 60 milions d’euros i mouen més d’un milió i mig d’espectadors. La majoria dels festivals musicals es concentren a les ciutats, especialment a Barcelona que compta amb un total de 83 esdeveniments d’aquest tipus.

L’última taula titulada On són les dones, moderada per Georgia Taglietti directora de comunicació de Sónar i representant de SheSaidSo a Barcelona i amb la participació d’Oriol Aguilà, director del Festival de PeraladaLaura Duran, directora artística de Canet Rock, Cristina Torres, directora del festival Músiques Sensibles i Carmen Zapata, presidenta de Mujeres por la Industria Musical i gerent de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, ha posat de relleu les grans dificultats que té la dona dins del sector de la música.

“Si mirem els cartells dels festivals de tot el món durant el 2018 ens adonem que només hi ha un 18% de dones”, ha assegurat Georgia Taglietti.

“Sovint tinc la sensació que he de cridar més i argumentar millor per ser escoltada. Vivim en una societat on hem fet conquestes però encara queda molta feina a fer”, ha manifestat Cristina Torres.

Sobre les quotes de gènere Carmen Zapata ha defensat la seva existència per incentivar la creació de nous referents femenins. “Les quotes em semblen fonamentals, també a l’administració pública. Necessitem dones que siguin referents i crear models per tal que un dia siguin moltes més les que s’animin a pujar als escenaris”.

El punt final de la jornada l’ha posat  la intervenció GRRRLS!!! a partir d’una peça escènica sobre manifestos feministes del segle XX i XXI, amb direcció i dramatúrgia de Carlota Subirós, text de Virginie Despentes i saxo i veu a càrrec de Mireia Tejero.

Deixa un comentari