Acadèmia Catalana de la Música L’Acadèmia impulsarà la vessant sociotransformadora de la música

L’Acadèmia impulsarà la vessant sociotransformadora de la música

L’Acadèmia Catalana de la Música s’ha compromès aquest dimarts a treballar per impulsar la vessant sociotransformadora de la música. Així ho vam manifestar en finalitzar el Fòrum 2018 sobre Música i transformació social que va reunir dos centenars de professionals de la música i representats d’entitats socials a l’Auditori del CCCB. La jornada, durant la qual es va presentar una desena de projectes musicals socialment transformadors, va ser una oportunitat per reflexionar i debatre sobre la dimensió social de la música i la seva capacitat de transformació.

Com a Acadèmia hem acordat establir un grup de treball específic sobre música i transformació social que tindrà com a objectiu generar consensos i buscar fórmules per articular els diferents projectes i entitats així com connectar-los amb les administracions i altres representants del sector musical. A més a més, crearem un directori digital que recollirà tots aquells projectes, entitats, organitzacions i professionals que treballen amb la música com a motor de transformació. L’objectiu és convertir aquest directori en un repositori viu, obert i creixent, consultable i navegable, que reculli informació de tants projectes, entitats i professionals com sigui possible.

El Fòrum 2018 va ser inaugurat amb una conferència a càrrec de l’escriptor, periodista i músic Antoni Batista, que va parlar sobre el paper que ha tingut la música en la història de les transformacions socials. Batista va posar d’exemple el poder d’himnes musicals orquestrats com la Marsellesa o el paper cabdal de la música en diversos episodis històrics com quan es va interpretar en directe la simfonia Leningrad de Xostakòvitx contra els nazis. L’escriptor i periodista va destacar la capacitat de la música per “remoure consciències”, emfatitzant que, a més de  valors transformadors també en té “d’activistes”.

A continuació va tenir lloc la taula rodona Per què amb la música? Per a què? Com? Amb qui?moderada per Ester Bonal, directora de projectes sociotransformadors com el Xamfrà i El Teler de Música. Bonal va començar la seva intervenció fent cantar en zulú a tot l’Auditori del CCCB i va donar pas a  la presentació de diferents professionals que treballen en projectes socials des de la música. Tots ells van destacar el valor transformador de la música. Pablo González, fundador de Vozes, un projecte inspirat en el sistema d’orquestres juvenils de Veneçuela que ofereix accés a la cultura a través de la formació gratuïta a més de 500 nenes, nens i adolescents, va assenyalar que la “música genera canvis on la política i els projectes sociopolítics arriben més tard” i que “la música no ha de ser complementària, sinó que ha de ser prioritària en qualsevol projecte polític”. Laia Serra, codirectora de Comusitària, va apuntar que des de “la música i la comunitat treballen el canvi personal per aconseguir el canvi social”, destacant que és impossible aconseguir el segon sense el primer. David Ojeda, director de Palmyra Teatro, també va destacar aquest aspecte més comunitari de la música ja que, al seu parer, aconsegueix una cosa molt simple que no aconsegueixen altres disciplines i és “que la gent es relacioni entre ella”. Queralt Prats, va presentar el projecte ARTransforma que dirigeix, una entitat inspirada en el Community Arts del Regne Unit que treballa projectes que impacten en la societat, però no només en allò artístic sinó en tot l’entorn (arquitectònic, econòmic, etc.) i ha puntualitzat que “les arts no són una eina de transformació social, sinó un dret” i que des de la seva perspectiva com a músic “va veure que el seu deure era ajudar a gent que no podia accedir a aquest dret”.

La falta de recursos i la falta d’implicació de les institucions va ser el denominador comú de les crítiques de tots els ponents. Tots els participants de la taula van coincidir en destacar que la música hauria de tenir una presència més transversal en la societat, començant, principalment, per introduir l’educació musical a les escoles, a la sanitat i tenir més suport per part de les institucions. “La musicoteràpia no està reconeguda dins la sanitat pública, és considerada una teràpia complementària” apuntava Núria Bonet, de l’Associació Ressó.

Gemma Carbó, des de ConArte Internacional, treballa per aconseguir que el sistema públic inclogui projectes artístics en horari lectiu a les escoles, ja que considera que “la música millora l’educació en general, que el creixement personal ens fa conviure millor, i ens fa empoderar-nos com a ciutadans”. Tot i que pugui semblar una evidència, tots els participants de la taula van criticar la falta de compromís polític en aquesta direcció. “Les institucions haurien de facilitar i confiar en la societat civil”, va afirmar Carbó. El músic Enric Hernáez va posar de manifest la dificultat de trobar implicació política quan es “treballen projectes de 4 anys”. “Amb això no n’hi ha prou. Salten d’oferta en oferta però no hi ha suport real i de base”, va manifestar.

Tanmateix, no tot ha de passar per la implicació pública. Participants com Martí Sancliment(responsable de l’Àrea Social de la Fundació CIMA) o Josep Maria Aragay (director de Basquet Beat) van afegir, respectivament que “s’han de generar recursos propis, com concerts i cursos i no viure només dels recursos públics” i que “hem de deixar de dir que no hi ha diners perquè sí que n’hi ha i hem de mirar de tenir la capacitat de generar recursos”. El col·lectiu de rap La Llama, format per joves del barri del Raval, va tancatr aquesta taula rapejant el tema Por amor al arte.

Núria Sempere, nova directora general de l’ESMUC, va presentar exemples de programes i iniciatives relacionades amb la música i les arts impulsades o amb suport per part de les administracions públiques a països de la Unió Europea com la Streetwise Operaa, el Ieder Kind een insrument (Rottherdam) o el sistema educatiu dels Music Hubs del Regne Unit, que se situen a l’avantguarda europea en educació musical i que, anualment, reben 75 milions d’euros de finançament públic.

L’última taula rodona titulada I la indústria de la música? Té capacitat socialment transformadora? moderada per Natxo Tarrés  va tornar a incidir en la importància de la transversalitat de la música i l’aposta per l’educació. Sònia Gainza, directora i fundadora d’Apropa Cultura, una entitat que treballa per facilitar l’accés a la cultura, va posar de relleu “la manca de treball transversal entre la indústria i les administracions” i va destacar el paper “vital” de l’educació inclusiva. En aquesta línia treballa també el Projecte Social de l’Orquestra Simfònica del Vallès coordinat per Simon Holst. “El projecte d’una orquestra ha de ser integral…obrir els assajos a escoles i casals és una experiència que fa més feliços a tots, inclús als mateixos músics”, va apuntar Holst.

Per la seva banda, Àlex Serra, responsable de projectes socials del Taller de Músics va presentar breument els tres projectes socials que treballen des de l’escola: el Cabal Music, el Taller Obert i el Refent Sintonies. El director del festival Say it Loud, i Xavi Urbano, va definir dos tipus d’empreses o projectes socials: els que integren accions socials en el seus projectes i els que ja neixen com a projectes socials d’arrel. Aquest  és precisament el cas del festival Esperanzah, liderat per Oscar Rando,que va insistir en que “com a indústria cal replantejar quin tipus d’indústria es vol”. Jesús Sahun, impulsor d’empreses culturals com Hace Color o Kasba Music, va expressar la necessitat de buscar “una indústria que no tingui finalitat econòmica sinó que busqui recursos econòmics per aconseguir transformar coses”. “Ha de ser la societat que ha de canviar la indústria”, va concloure Urbano.

Marc Lloret, director del Mercat de Música Viva de Vic va fer èmfasis en la reponsabilitat individual de cada esdeveniment: “Com a esdeveiment que es financia amb recursos públics, hem de donar espai a projectes socials amb trajectòria comercial, els festivals hem de garantir la diversitat”. En aquesta mateixa línia, la cantautora Ivette Nadal, va afegir “que els programadors tenen la responsabilitat de programar coses que emocionin, no només que siguin comercials”.

Natxo Tarrés va recollir tots aquests testimonis i va demanar, juntament amb Ester Bonal, que l’Acadèmia “visibilitzi tot aquest neguit i realitat social que hi ha a Catalunya” representat en el Fòrum. Manel Montañés, director gerent de l’Acadèmia, es va comprometre a seguir treballant en aquesta línia, obrint una taula de debat oberta a tothom per plantejar propostes concretes a les institucions i crear un directori de tots els projectes socialment transformadors que s’estan fent actualment a Catalunya al voltant de la música. Montañès va mostrar la seva sorpresa i satisfacció per la gran acollida que va tenir el Fòrum, que en pocs dies va exhaurir les inscripcions, fet que, al seu parer, “posa de manifest el neguit i la realitat que està vivint actualment la música social a Catalunya”.

Sílvia Duran, directora de Públics de l’ICEC, present al Fòrum, va assegurar que prenia nota de tot el que havia passat al Fòrum per presentar-ho a la conselleria i als responsables dels departaments de cultura de l’ICEC i va afegir que ja s’està treballant amb altres departaments com el social o sanitat per “treballar amb més xarxa i transversalitat”.

El  Cor Dona Gospel, un projecte que promou la inclusió a través del cant i dinamització del teixit social des de la música, va posar punt final a la jornada amb la fantàstica interpretació de diversos temes.

Deixa un comentari