Acadèmia Catalana de la Música Conversem amb Antoni Batista del gran paper emotiu i comunicatiu de la música

Conversem amb Antoni Batista del gran paper emotiu i comunicatiu de la música

Antoni Batista és doctor en Ciències de la Comunicació, escriptor, periodista i músic…i el proper dimarts 27 de novembre farà la conferència inaugural del Fòrum 2018 de l’Acadèmia Catalana de la Música. Hem parlat amb ell sobre el gran paper que ha tingut la música en els moments culminants de la història de les transformacions socials. I això és el què ens ha explicat…

 

…per què la música té la capacitat d’influir en processos de transformacions socials?

Perquè la música incideix en las profunditats humanes, i quan hi ha transformacions socials, aquestes profunditats es remouen i es commouen. La música conjumina el raonament i l’emoció i va molt més enllà del llenguatge verbal, d’aquí que els himnes siguin símbols polítics i que tanta música hagi estat banda sonora d’episodis històrics. Xostakóvitx composant una simfonia al Setge de Leningrad, Casals tocant a l’ONU, Rostropóvitx al Mur de Berlín, Zubin Meta dirigint al Sarajevo destruït per la Guerra dels Balcans…

 

La cançó popular sempre ha tingut un gran paper emotiu i de comunicació en moments culminants de la història de les transformacions socials. Actualment sembla que s’ha ampliat a altres gèneres musicals…és així? I quin paper social tenen músiques actuals com el Trap?

La música popular te molts gèneres i diria que en tots ells i en totes les llengües, hi trobem la reivindicació. A vegades, en l’assemanticitat del llenguatge musical, fins i tot en músiques sense lletra, en ritmes, trobem la manera de sentir de pobles i de reivindicar-se. El Trap ve d’una tradició en permanent evolució, la tradició riquíssima de les work-songs, el blues, el rock en totes les seves escoles… A vegades són estructures molt senzilles…amb dos acords Kurt Cobain fa un tros de cançó. Però el mix entre art i protesta/reivindicació és demolidor.

 

Vostè que s’ha especialitzat en periodisme en llocs de conflicte. Com ajuda la música a les persones que viuen en situació de conflicte?

Miri, Londres i Berlín no van deixar de tenir temporades de concerts simfònics ni en els pitjors moments dels bombardejos de la II Guerra Mundial. La música arriba als interiors més impermeabilitzats als quals potser no hi arriba la paraula. En clau personal, li diré que jo, que soc pianista, vaig aprendre a tocar el clarinet per poder fer música quan em desplaçava d’enviat especial a escenaris de tensió. El clarinet em permetia portar la música a la maleta… Al final, em vaig atrevir fins i tot amb el “Concert K.622” de Mozart.

 

I per acabar, a la conferència inaugural del Fòrum ens parlarà sobre “Música i Política pels Drets i Llibertats”. Actualment hem viscut greus casos de restricció de les llibertats d’expressió en músics com Valtonyc o Pablo Hasel. Dos casos que, a més a més, han tingut molt ressò mediàtic. Què ha de fer un músic davant la vulneració dels seus drets? I quin paper han de jugar aquí els mitjans de comunicació (grans abanderats de la llibertat d’expressió?

Un músic, com qualsevol persona que te cura de la seva consciència i la seva dignitat, defensa els seus drets no ja per obligació sinó d’ofici: són millors quan som més lliures. Els artistes i els comunicadors, els que d’alguna manera fem la nostra feina des de la nostra llibertat d’expressió, procurem valorar-la exercint-la i rebel·lant-nos quan ens la volen restringir. Quan vaig fer recerca acadèmica sobre la repressió franquista, em vaig trobar als arxius de la policia política una “Lista Negra de Cantantes”, exactament amb aquest títol; no s’estaven de res. La vaig fotocopiar i difondre en els meus llibres. Allà hi havia en Raimon, en Llach, la Maria del Mar Bonet, l’Ovidi… Pràcticament tota la Nova Cançó, i l’Elisa Serna –lamentablement acaba de morir– que va passar per la presó, i en Paco Ibáñez, que va acabar a l’exili.

 

Moltíssims gràcies i ens veiem al Fòrum!

Deixa un comentari