Acadèmia Catalana de la Música Patricia Caicedo: "Hem de continuar creant, les arts són una eina de catarsi social."

Patricia Caicedo: “Hem de continuar creant, les arts són una eina de catarsi social.”

Patricia Caicedo és una soprano i musicòloga colombo-espanyola especialitzada en l’estudi i la interpretació de la cançó artística llatinoamericana i ibèrica. Ha estat escollida recentment com a membre de l’Executive Board de l’International Music Council, organització partner de l’UNESCO i acaba d’inaugurar la 16a edició del Barcelona Festival of Songs, festival que dirigeix.

Per començar aquesta entrevista com hem de fer-ho en aquests temps moderns, volem preguntar-te, com estàs? Com has viscut aquesta sacsejada a nivell professional i emocional?

Els dies de confinament van ser dies d’introspecció, de reconèixer la importància de la vida en comunitat, de l’impacte que les nostres accions tenen en el medi ambient i en la societat. Des del punt de vista pràctic per a mi no va representar un gran canvi haver d’estar a casa, perquè la major part del temps treballo sola a casa. Em vaig adonar que estar confinada era la meva normalitat, però clar que aquests dies van ser especials per la percepció de risc i pel fet de saber que moltes persones estaven sofrint i morint.

Des del punt de vista professional, el confinament es va iniciar dos dies abans de l’inici d’una gira pels Estats Units que havia planejat amb més d’un any d’anticipació, així que tots els meus concerts i classes es van cancel·lar, vaig haver de fer un petit dol per aquesta pèrdua, perquè tenia molta il·lusió posada en aquest viatge i en tots els viatges de 2020 que es van cancel·lar. D’altra banda els mesos de confinament van ser mesos de molta creativitat, vaig compondre moltes cançons i vaig escriure articles i llibres. També paradoxalment, malgrat no poder quedar amb les persones estimades, em vaig sentir més a prop d’elles que mai perquè vam estar en contacte permanent gràcies a la tecnologia.

Tens una trajectòria tan increïble que no sabem per on començar: ets compositora, artista, soprano, doctora en musicologia, metgessa, ambaixadora cultural, historiadora, professora, gestora cultural… una ment enèrgica i un esperit inquiet. Estàs a punt d’inaugurar el Barcelona Festival of Song, quines novetats presenta aquest any el festival? Què no ens podem perdre?

Enguany el festival ret homenatge a la música i als músics que durant els dies de confinament han compartit generosament el seu treball, demostrant ser essencials per al manteniment d’una societat sana i equilibrada. Per primera vegada es podrà participar de tots els concerts des de qualsevol lloc del món, perquè es transmetran en streaming des de Barcelona, Colòmbia, Bèlgica i els EUA. Hem fet un esforç immens per continuar malgrat no comptar amb pressupost. Recomano tots els concerts, cadascun és únic.

També t’han escollit recentment com a membre de l’Executive Board de l’International Music Council, organització partner de l’UNESCO per vetllar pels drets dels músics. Enhorabona! Quines són els primeres mesures que cal prendre per protegir els artistes?

Formar part del Consell executiu de l’IMC és un gran honor i una oportunitat per a posar la meva experiència al servei de la música i dels músics. El International Music Council (IMC) es dedica a la promoció del valor de la música en la vida de totes les persones, promou els drets humans i culturals enunciats en la Declaració Universal de Drets Humans i en altres pactes internacionals promoguts per les Nacions Unides i la UNESCO entre altres organitzacions. Té com a missió contribuir a desenvolupar sectors musicals sostenibles a tot el món, crear consciència sobre el valor de la música, fer que la música s’apreciï i valori com una cosa essencial per al teixit social. També treballa perquè es compleixin els cinc drets musicals: El dret de nens/as i adults a expressar-se musicalment en llibertat, a aprendre llenguatges i habilitats musicals diversos, a interrelacionar-se amb la música i el dret dels músics a expressar-se lliurement i a obtenir reconeixement i retribució justos pel seu treball.

Garantir que els músics tinguin llibertat d’expressió i unes condicions de treball justes i dignes és essencial. Justament ara que estem vivint una situació tan complicada per la Covid-19, la necessitat de defensar aquest dret es fa més evident. Els músics tenim unes condicions de treball úniques, habitualment no estem ocupats amb una nòmina i tenim contractes puntuals, però estem estudiant tot el temps, assajant, creant… Aquestes condicions úniques s’han de reconèixer i s’ha de protegir als músics professionals perquè tinguem condicions dignes de vida, tot això s’ha de reflectir en la legislació, però al nostre país encara no es reconeixen aquestes condicions.

I després de tot això, encara et queda energia per fer més coses a nivell professional?

Habitualment combino el treball artístic d’interpretació i composició amb la recerca musicològica, les dues coses es retroalimenten. El meu objectiu és treure a la llum i contribuir a preservar el patrimoni musical ibèric i llatinoamericà, específicament la cançó en català, castellà i portuguès, i en aquesta àrea publico llibres, faig concerts, classes, composo i organitzo el festival. Encara que semblin activitats inconnexes, totes tenen la mateixa missió, formen part d’un tot. Em sento molt afortunada perquè estimo el que faig, em diverteix i em fa feliç.

Com has vist als creadors aquests últims mesos?

En aquests mesos els creadors hem estat molt generosos compartint el nostre art a través de les xarxes socials, treballant sense parar i posant el nostre granet de sorra. Ha estat molt bonic veure aquesta explosió artística a tot el món. No obstant això és preocupant la situació econòmica a la qual ens veiem abocats, a més estem compartint tot en Internet de manera gratuïta, es corre el risc que les audiències assumeixin que la música no s’ha de remunerar, que és una cosa que els surt “natural” als artistes i que no exigeix esforç.

I quin creus que ha de ser el seu paper ara?

Hem de continuar creant, les arts són una eina de catarsi social, senyal d’identitat, eina terapèutica, són essencials, bàsiques per al desenvolupament personal i social, hem de seguir presents arribant a la vida de tots.

Per què són tan importants les arts per al desenvolupament personal i humà?

Les arts i particularment la música permeten que expressem idees, sentiments i emocions que no es poden expressar d’una altra forma. La música que escoltem i la que fem ens identifica, ens afilia a uns valors a un context cultural, és una expressió única del qui som, és essencial que ens expressem a través de les arts i de la música. A més, l’estímul musical activa xarxes neuronals connectades amb la memòria, la paraula, l’emoció. La música articula diverses capacitats cerebrals, les activa i per això és també terapèutica, necessària per al manteniment de la salut física i mental.

Com poden cultura i ciència treballar unides per a aconseguir objectius comuns?  Semblen disciplines oposades, una apel·la a la raó i l’altra a l’emoció…

Raó i emoció no són oposades. El racionalisme il·lustrat té la culpa que encara pensem que es pot aconseguir el coneixement sense comptar amb el cos i les seves emocions. La famosa frase de Descartes ”penso, després existeixo” ho sintetitza molt bé i a més valida només un tipus de coneixement, el racional. No obstant això des de les neurociències avui sabem que és impossible realitzar processos cognitius purament racionals. Es necessita del cos i de les seves percepcions per a desenvolupar els processos cognitius. Els processos cognitius esdevenen en el cos, en un cos inserit en un context social, lligat al seu medi ambient. La cognició s’estén al cos, al medi ambient i a les eines que usem.

Des de fa anys que has aprofitat amb èxit les possibilitats que ofereixen els canals digitals i les noves tecnologies per a fomentar les cultura creant sinergies per tot el món. Però ara, i sense voler-ho, tots hem fet un màster en tecnologia. Com ens pot ajudar tot el que hem après per al desenvolupament de les arts?

Ja des de 2011, utilitzant les infraestructures de Internet2, el Barcelona Festival of Song es va fer simultàniament entre Sao Paolo, Brasil i Barcelona permetent que féssim concerts amb públic i artistes simultàniament en les dues ciutats. També vam fer classes per a alumnes dels dos costats de l’Atlàntic. En aquell temps semblava ciència-ficció, però avui en dia afortunadament es percep com una cosa “normal”. Fins fa poc, la major part de la gent utilitzava Internet de forma molt bàsica, només per enviar emails o comprar, però les possibilitats que ofereix Internet per a la creació i l’educació són increïbles. El que fa falta ara és que en els currículums formatius dels artistes s’integri l’aprenentatge de les habilitats tecnològiques perquè comencin a concebre projectes en els quals la tecnologia té un rol important, és a dir, la tecnologia com una eina més en l’arsenal creatiu. Per a això es necessita ‘alfabetitzar” als artistes, han d’aprendre les habilitats necessàries perquè puguin començar a proposar espectacles nous.

Integrar la tecnologia no és només actuar en streaming o fer vídeos, es necessita desenvolupar nous paradigmes de relació entre artistes i audiències, nous tipus d’art, tot això està per desenvolupar, però insisteixo, s’ha de formar als artistes per a això i treure’ls dels conservatoris o acadèmies, inserir-los en les universitats perquè facin treball interdisciplinari i conversin amb la tecnologia, les humanitats i les ciències.

En la mateixa línia de la pregunta anterior, durant aquests mesos hem vist com els creadors i els gestors culturals han repensat els formats i hem acudit a un boom de noves propostes per a consumir de formes diverses, quines propostes creus que ens poden ser útils en un futur pròxim (i no tan pròxim)?

A més de transmetre en streaming, que ens permet aconseguir audiències globals, crec que en breu estarem usant més la realitat virtual en els espectacles. El repte serà com monetitzar aquestes experiències perquè els artistes rebin una remuneració justa pel seu treball.

Podem consumir totes les disciplines artístiques en streaming? Tenen una continuïtat real en el futur immediat?

L’streaming ens permet assistir a espectacles en geografies distants i això és meravellós, el que farà aquesta experiència realment interessant serà ampliar les possibilitats d’interactuar en temps real amb els artistes. Sí, crec que té una continuïtat i que se sofisticarà a poc a poc personalitzant l’experiència de l’audiència.

I per a acabar, què podem fer els que ens dediquem a les arts per a convèncer a les institucions públiques que han de creure en el valor guaridor i transformador, individual i col·lectiu de la cultura?

M’entristeix i em sorprèn que encara haguem de convèncer a les institucions sobre el valor i importància de la cultura, és molt trist haver de demostrar que l’aigua mulla. Hem de continuar reivindicant la necessitat de crear condicions dignes de treball per als artistes i la inclusió de l’ensenyament artístic en els currículums de col·legis i universitats.

I quin creus que ha de ser actualment el paper de l’Acadèmia Catalana de la Música?

L’Acadèmia Catalana de la Música està cridada a tenir un paper molt rellevant en la defensa dels drets del sector, en ser un espai per a la reflexió, discussió i promoció de la nostra música i cultura catalanes a nivell local, estatal i internacional. És molt important l’existència de l’Acadèmia com ens articulador del sector musical i les seves necessitats. Des de l’Acadèmia hem de treballar per assegurar-nos que els cinc drets musicals es compleixin aquí a casa.

Deixa un comentari