Acadèmia Catalana de la Música Salvador Brotons: "Podria ser un bon moment per confiar en el talent local"

Salvador Brotons: “Podria ser un bon moment per confiar en el talent local”

Salvador Brotons, referent en el món de la composició i de la direcció, compagina aquestes disciplines amb encàrrecs de diferents composicions i exercint com a professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Parlem amb ell sobre la seva trajectòria, el poder transformador i social de la música i sobre com afecta als músics la situació excepcional que vivim actualment.

Es defineix com a director, compositor i flautista. Que valora més de cadascuna de les facetes? 

La flauta és el meu passat. Molt important perquè penso que per a un director d’orquestra és cabdal el fet que abans d’estar al pòdium, hagis passat pel faristol d’una orquestra o banda per conèixer amb la pròpia pell la realitat del músic d’aquestes formacions. Haver tocat bé un o dos instruments és una condició important per ser respectat com a director.

La composició es la teva expressió més íntima. Necessites concentració, silenci i cercar la teva pròpia veu. És una activitat amb la que m’ho passo molt bé. La més intensa i personal. La direcció també és extraordinària. Et comuniques externament amb persones (músics, audiència). Vius i entens com ningú les obres dels grans compositors i també les teves que has compost. Per a mi, les dues activitats estan molt estretament relacionades. Com a director, he après molt de la composició, i viceversa.

On o en què troba inspiració a l’hora de composar? 

Només em fa falta una cosa: Trobar temps, tenir una vida estable i no massa maldecaps professionals. Amb tot això, ja no necessito res més. M’inspiro amb qualsevol cosa i componc a qualsevol lloc. Amb motivació i molt de treball, arribo a enllestir tot el que em proposo.

Sabem que té una agenda molt intensa. Com ha viscut aquesta “aturada” a nivell professional? Li ha sigut profitosa a l’hora de composar?

Com a director, molt malament. Se m’han cancel·lat tots els concerts que havia de dirigir tan a fora com aquí. Ja veurem si podem començar la temporada amb una certa normalitat. Com a compositor, han estat unes setmanes molt profitoses perquè he tingut més temps individual.

Actualment ens parlen molt de que ens hem de reinventar. Què li sembla aquest terme quan parlem de cultura i arts? Creu que és possible repensar els formats?

Si, un artista ha d’adaptar-se als temps que li ha tocat viure. Tot i així, l’orquestra i l’òpera els veig difícil de reinventar. Certament, tot es pot adaptar però s’ha d’anar en compte en no perdre l’essència.

Ha dirigit orquestres arreu del món. Coneix com estan vivint la situació actual tenint en compte que treballen i assagen de manera grupal?

Estem molt preocupats amb les conseqüències del COVID-19. Només vull pensar que es descobreixi una vacuna ben aviat i es trobi un medicament eficaç que ens permeti tots a tornar a vibrar amb la música en viu i omplir auditoris i sales de concert do gom a gom.

Coneix si han sorgit propostes interessants d’orquestres durant aquesta situació?

Totes les propostes que m’arriben són restrictives: reducció de personal, programació d’obres de més petit format (que temporalment pot ser interessant i requerirà un plantejament diferent). Però crec que tothom enyorarà els grans formats. Que torni una certa normalitat com més aviat millor!

Com sap l’Acadèmia visibilitza el poder transformador i social de la música. Ens podria recomanar seguir algun projecte social amb orquestres a nivell internacional?

Jo em moc molt per Estats Units i allà tenen molt integrada la responsibilitat de contribuir a la societat a través de les orquestres i fer arribar la música a aquells col·lectius més desfavorits i/o vulnerables, per exemple a través de concert per a nens, gent gran, persones amb discapacitats, préstic i cessió d’instruments,… Recomanaria seguir els programes socials i educatius de la New York Philarmonic, el programa YOLA de l’Orquestra Filarmònica de Los Angeles i tot el programa social de l’Orquestra de Philadelphia. I a casa nostra crec que val la pena conèixer el programa Apropa Cultura de l’Auditori.

Els compositors i directors de Catalunya, sap com estan vivint la situació actual?

Crec que ho vivim tots amb molta preocupació i incertesa. Fins que no arribi la vacuna ens ho passarem molt malament, i molt especialment els artistes ja que encara hi ha gent que considera que l’art i la cultura són prescindibles. No cal mirar massa lluny a Ibèria.

Què troba a faltar de les mesures i les propostes que s’estan plantejant, tant per part de les administracions com per part del sector?

Crec que podria ser un bon moment per confiar en el talent local. Ens ve una època de penúria econòmica i reducció de pressupostos. Potser seria un bon moment per prestar atenció als nostres artistes de qualitat, i donar-los oportunitat per demostrar la seva vàlua. Allò que diuen que el producte de proximitat té més gust, és ben veritat a casa nostra.

Quin creu que ha de ser el paper de l’Acadèmia Catalana de la Música envers a aquesta situació?

Vetllar pels drets, llibertats i oportunitats per a tots nosaltres. Ja ho esteu fent, però segurament algú no us escolta prou.

I per últim, en què està treballant actualment?

Aquests dies de confinament he treballat bastant. He compost un concert per a Tuba i orquestra, i un altre per a Trompeta i orquestra per pur plaer personal. Al compondre concerts, almenys t’assegures un cert interès pels músics de l’instrument solista. També he escoltat molta música aquests dies i he fet classes de direcció en línia amb els i les meves deixebles de l’Esmuc.

Deixa un comentari